La Diada de l'11 de setembre

Mai he esperat amb tànta ànsia i alegria l'11 de setembre com aquest any. La alcaldesa accidental, la meva estimada Inma Mayol (la pija ecologista de Sarrià que només col.loca sales de punció per drogodependents als barris modestos, no sigui cas que molestin als ricachons!), ha assegurat als mitjans de comunicació i a la desesperada ciutadania, que els generadors elèctrics portàtils seran retirats dels nostres carrers abans d'aquesta data tan assenyalada. Pel que es veu, aquest acord ha estat signat per tècnics de Fecsa i técnics de l'Ajuntament de Barcelona. La meva pregunta és: si l'acompliment d'aquest plaç és possible, ¿Per què no ho deien abans? I si no és possible, ¿per què ens enganyen ara? No obstant els meus dubtes fundats, he posat tota la meva esperança en el mes de setembre, 5 mesos abans del que havíem esperat. Malgrat l'alegria inicial, no cantem victòria encara. La mateixa Mayol ens aclareix que els generadors no enfilaran cap a casa seva, sinó que quedaran enmagatzemats a Montjuich i al Forum. Em fixo com el Forum es un calaix de sastre. Com que va perdre tanta pasta, ara encara intenten treure-li algun rendiment a aquella plataforma de ciment i formigó tan horrorosa, que sense paradetes i escenaris sembla una plaça comunista de les lletges. Total, la Sra. Mayol insinua que els generadors que quedaran a propet per si la xarxa (encara precària i deficient) tornés a fallar. Jo no em vull ni imaginar la revolució si després d'haver enretirat un generador el tornen a posar. Sense anar més lluny jo no tindria cap mena de recança a baixar al carrer, enfilar-me a una roda i prémer el botonet vermell de marres. Si encara no ho he fet es perquè sóc molt educada i m'han ensenyat que el sabotatge no és el camí. Però puedo prometer y prometo que, com em re-col.loquin el generador, organitzo una milícia a Sagrera que ni el Che!
Però no avancem esdeveniments... el generador encara hi és. El Joan encara es desperta de 8 a 10 cops cada nit, el Gat amb Botes i una servidora ja no tenim ulls, només dues finíssimes línies que darrera hi amaguen quelcom que un dia va veure-hi clar. I com tota promesa política, la Diada de l'11 de setembre queda en dubte. A veure si aquest any, en comptes d'una derrota, podem celebrar una victòria per variar.